Les instal·lacions recreatives per als nens del parc es construeixen seguint uns principis físics. No només ofereixen entreteniment als nens, sinó que també juguen un paper en la protecció de la seguretat. Per exemple, el balancí utilitza el principi de palanques. Els pesos als dos extrems han de ser semblants per inclinar-se cap amunt; en cas contrari, quedarà desequilibrat. Però el tobogan comú utilitza la gravetat o la fricció? I quines forces experimenta un nen quan llisca pel tobogan? Analitzem-ho junts.
En primer lloc, no importa quin tipus de disseny de diapositives s'utilitzi, ja sigui recte, corbat o en espiral, l'estructura bàsica implica lliscar d'alt a baix. Aleshores, per què els nens poden lliscar lliurement des d'un estat estàtic a la part superior del tobogan? Es deu a l'efecte de la gravetat. Així, el principi físic de la corredissa és utilitzar la gravetat per iniciar el moviment de lliscament.
En segon lloc, quan els nens llisquen pel tobogan, experimenten fricció entre els seus cossos i la superfície de contacte del tobogan. Aquesta fricció disminueix gradualment la seva velocitat de lliscament fins que s'atura al final, proporcionant un paper d'amortiment i de protecció.
A més, quan els nens llisquen cap avall, també es veuen afectats per la força de suport del tobogan. Sense aquest suport, seria com un tren descarrilat, amb risc de caiguda.
Per tant, el tobogan en si funciona segons el principi de la gravetat, i els nens que llisquen cap avall es veuen afectats simultàniament per tres forces: la gravetat, la fricció i la força de suport.
